TEMA 6: Maquinari TIC

Aquest tema m'ha ajudat a introduir-me en el món dels aparells que poden millorar la didàctica dins les aules. No havia investigat mai aquestes eines, però havia sentit les coneixia del Màster de Professor i d'articles i xerrades pedagògiques. Tampoc havia vist com funcionen a l'aula i, per tant, el meu coneixement del tema era bastant escàs. He llegit tota la informació facilitada en l'escenari del tema, he visitat algunes de les pàgines proposades i estic entusiasmat amb aquests gadgets. He de confessar que sempre he sigut conservador en relació amb aquestes innovacions i la seua aplicació a l'aula; potser això és degut a la meua experiència personal amb les TIC, com a alumne, atés que molts professors les introduïen com una novetat però les utilitzaven per a impartir els continguts de forma tradicional. Les pissarres digitals em pareixen l'opció més senzilla i útil de totes, perquè fomenta la participació tant del docent com la de l'alumnat, democratitzant l'ensenyament i fent les sessions més flexibles i participatives. Quant a les tauletes i els llibres electrònics, pense que són una bona eina, però la seua utilització hauria de ser més puntual, per a certes activitats o moments de les sessions.
Per una banda, la tauleta ofereix beneficis amb la introducció de noves activitats, rapidesa per a cercar informació, motivació de l'alumnat... No obstant això, pot distraure molt i el control de la classe esdevindria prou complicat. Per altra banda, els llibres de text digitals proporcionen noves possibilitats, com ara la correcció dels exercicis a l'instant o els enllaços a altres fonts i activitats; fan més lleugera la feina del professor, però a parer meu, amb el temps poden presentar problemes similars als dels manuals tradicionals.
Com a reflexió general sobre el tema del maquinari TIC en l'àmbit didàctic considere que estem en un moment d'inflexió de la història humana, si pensem en els canvis de la tecnologia que s'han produït a un ritme vertiginós en els últims anys. Així com la societat s'ha adaptat a aquestes mutacions, els docents hem de fer el mateix, però encara hem d'aprendre a adaptar-nos de manera adient i no introduir simplement la tecnologia sense canviar els nostres hàbits i el nostre concepte sobre l'educació. Si pensem en la relació entre professors i alumnes i els recursos utilitzats, no s’han produït canvis substancials a les aules. Si realment volem traure tot el suc a les TIC, cal modificar tots els elements relacionats amb l'educació: la relació professor-alumne, la distribució de l'aula (pense en la utilització de la pissarra transparent), la relació entre els continguts, etc. Amb un nou plantejament, l'ensenyament seria més eficient, significatiu i entretingut.